En aquesta entrada haurem de compartir les nostres impressions sobre els vídeos proposats. Quines són les idees més importants? Què us ha impactat més? Les apliqueu a classe?
33 comentarios
Me gusta
33 comentarios
mrodr524
31 ago 2020
M’han agradat moltíssim els dos vídeos. I com altres companys i companyes de curs he anat prenent notes, perquè quan ho faig ho memoritzo millor
Del vídeo del Tom Wujec m’ha impactat molt l’ús de la paret per elaborar un pla conjunt, un pla visual en que tothom participa per col·laborar i torbar solucions conjuntes. Per què no fem els claustres o les coordinacions així?
La seva explicació de com la ment crea significat a partir del que veiem pels ulls, amb aportacions neurològiques m’ha convençut de com hauríem de treballar amb els infants.
L’ull interroga visualment el que veu. L’estímul entra per l’ull i va a la part occipital del cervell què veu les formes més simples, però alhora funciona com a estació repetidora i es connecta amb altes zones del cervell. El només ens ha destacat les tres que creen un significat:
- El sistema ventral que detecta i reconeix què és cada cosa
- El sistema dorsal que ubica l’objecte en l’espai físic
- I el sistema límbic que és la part dels sentiments
La part ventral i dorsal creen i capturen imatges interactives i el sistema límbic s’activa quan veu moviment , color , formes primàries i patrons que hem retingut abans.
De tot això extreu tres lliçons per crear significat, tres principis que poden ajudar a resolfre problemes:
1r) utilitzar imatges per clarificar que volem comunicar
2n) fer que aquestes imatges siguin interactives i ens capturin amb una major força
3r) augmentar la memòria creant persistència visual
Tot això es pot realitzar i augmentar amb la tecnologia digital emergent (utilitzant pantalles gegants intel·ligents on tot es pot visualitzar...)
L’única pregunta que em ve al cap és què passa amb les persones cegues?
El vídeo de la Sunni Brown m’ha retornat a l’infàcia. Jo sempre he fet molts gargots, i de tots aquells ratllots sempre treia algun dibuix omplint espais entre les línies. Et fas gran i ho vas deixant per tota la connotació negativa que tan bé ens explica la Sunni.
M’ha impactat l’explicació sobre la investigació antropològica sobre el desenvolupament de l’activitat artística en els infants i com mostren la mateixa evolució en la lògica visual . M’ha fet pensar amb una alumna amb síndrome de Down que dibuixa moltíssim (pot omplir fulls i fulls amb els seus ninotets) i com ha anat evolucionant.
I també m’ha agradat saber com fer gargots involucra 4 modalitats d’aprenentatge al mateix temps (visual, auditiva, lectoescriptura i kinestèsica) afegint també la part emocional.
M’ha quedat clar de l’explicació de la Sunni que:
- Els gargots no han de ser prohibits, tot el contrari, cal potenciar-los en moments on la informació és densa i la necessitat de processar-la és molt gran, perquè ens ajuda a concentrar-nos.
- Es poden aprofitar com un canal a través del quan les persones accedeixen a nivells més alts d’alfabetització visual
- Són instintius i poden ser un bon aliat del pensament intel·lectual.
Potser perquè sóc d’educació especial i moltes vegades l’alumnat amb el que treballem té dificultats de comunicació, però sempre m’ha servit molt observar què dibuixen els infants i que volen dir o representar, els seus dibuixos acostumen a ser molt projectius, I jo també he fet servir dibuixos per comunicar-me amb ells, sobre tot amb l’alumnat TEA (són pensadors visuals).
M’han agradat moltíssim els dos vídeos. I com altres companys i companyes de curs he anat prenent notes, perquè quan ho faig ho memoritzo millor
Del vídeo del Tom Wujec m’ha impactat molt l’ús de la paret per elaborar un pla conjunt, un pla visual en que tothom participa per col·laborar i torbar solucions conjuntes. Per què no fem els claustres o les coordinacions així?
La seva explicació de com la ment crea significat a partir del que veiem pels ulls, amb aportacions neurològiques m’ha convençut de com hauríem de treballar amb els infants.
L’ull interroga visualment el que veu. L’estímul entra per l’ull i va a la part occipital del cervell què veu les formes més simples, però alhora funciona com a estació repetidora i es connecta amb altes zones del cervell. El només ens ha destacat les tres que creen un significat:
- El sistema ventral que detecta i reconeix què és cada cosa
- El sistema dorsal que ubica l’objecte en l’espai físic
- I el sistema límbic que és la part dels sentiments
La part ventral i dorsal creen i capturen imatges interactives i el sistema límbic s’activa quan veu moviment , color , formes primàries i patrons que hem retingut abans.
De tot això extreu tres lliçons per crear significat, tres principis que poden ajudar a resolfre problemes:
1r) utilitzar imatges per clarificar que volem comunicar
2n) fer que aquestes imatges siguin interactives i ens capturin amb una major força
3r) augmentar la memòria creant persistència visual
Tot això es pot realitzar i augmentar amb la tecnologia digital emergent (utilitzant pantalles gegants intel·ligents on tot es pot visualitzar...)
L’única pregunta que em ve al cap és què passa amb les persones cegues?
El vídeo de la Sunni Brown m’ha retornat a l’infàcia. Jo sempre he fet molts gargots, i de tots aquells ratllots sempre treia algun dibuix omplint espais entre les línies. Et fas gran i ho vas deixant per tota la connotació negativa que tan bé ens explica la Sunni.
M’ha impactat l’explicació sobre la investigació antropològica sobre el desenvolupament de l’activitat artística en els infants i com mostren la mateixa evolució en la lògica visual . M’ha fet pensar amb una alumna amb síndrome de Down que dibuixa moltíssim (pot omplir fulls i fulls amb els seus ninotets) i com ha anat evolucionant.
I també m’ha agradat saber com fer gargots involucra 4 modalitats d’aprenentatge al mateix temps (visual, auditiva, lectoescriptura i kinestèsica) afegint també la part emocional.
M’ha quedat clar de l’explicació de la Sunni que:
- Els gargots no han de ser prohibits, tot el contrari, cal potenciar-los en moments on la informació és densa i la necessitat de processar-la és molt gran, perquè ens ajuda a concentrar-nos.
- Es poden aprofitar com un canal a través del quan les persones accedeixen a nivells més alts d’alfabetització visual
- Són instintius i poden ser un bon aliat del pensament intel·lectual.
Potser perquè sóc d’educació especial i moltes vegades l’alumnat amb el que treballem té dificultats de comunicació, però sempre m’ha servit molt observar què dibuixen els infants i que volen dir o representar, els seus dibuixos acostumen a ser molt projectius, I jo també he fet servir dibuixos per comunicar-me amb ells, sobre tot amb l’alumnat TEA (són pensadors visuals).