M’han agradat moltíssim els dos vídeos. I com altres companys i companyes de curs he anat prenent notes, perquè quan ho faig ho memoritzo millor

Del vídeo del Tom Wujec m’ha impactat molt l’ús de la paret per elaborar un pla conjunt, un pla visual en que tothom participa per col·laborar i torbar solucions conjuntes. Per què no fem els claustres o les coordinacions així?

La seva explicació de com la ment crea significat a partir del que veiem pels ulls, amb aportacions neurològiques m’ha convençut de com hauríem de treballar amb els infants.

L’ull interroga visualment el que veu. L’estímul entra per l’ull i va a la part occipital del cervell què veu les formes més simples, però alhora funciona com a estació repetidora i es connecta amb altes zones del cervell. El només ens ha destacat les tres que creen un significat:

- El sistema ventral que detecta i reconeix què és cada cosa

- El sistema dorsal que ubica l’objecte en l’espai físic

- I el sistema límbic que és la part dels sentiments

La part ventral i dorsal creen i capturen imatges interactives i el sistema límbic s’activa quan veu moviment , color , formes primàries i patrons que hem retingut abans.

De tot això extreu tres lliçons per crear significat, tres principis que poden ajudar a resolfre problemes:

1r) utilitzar imatges per clarificar que volem comunicar

2n) fer que aquestes imatges siguin interactives i ens capturin amb una major força

3r) augmentar la memòria creant persistència visual

Tot això es pot realitzar i augmentar amb la tecnologia digital emergent (utilitzant pantalles gegants intel·ligents on tot es pot visualitzar...)

L’única pregunta que em ve al cap és què passa amb les persones cegues?

El vídeo de la Sunni Brown m’ha retornat a l’infàcia. Jo sempre he fet molts gargots, i de tots aquells ratllots sempre treia algun dibuix omplint espais entre les línies. Et fas gran i ho vas deixant per tota la connotació negativa que tan bé ens explica la Sunni.

M’ha impactat l’explicació sobre la investigació antropològica sobre el desenvolupament de l’activitat artística en els infants i com mostren la mateixa evolució en la lògica visual . M’ha fet pensar amb una alumna amb síndrome de Down que dibuixa moltíssim (pot omplir fulls i fulls amb els seus ninotets) i com ha anat evolucionant.

I també m’ha agradat saber com fer gargots involucra 4 modalitats d’aprenentatge al mateix temps (visual, auditiva, lectoescriptura i kinestèsica) afegint també la part emocional.

M’ha quedat clar de l’explicació de la Sunni que:

- Els gargots no han de ser prohibits, tot el contrari, cal potenciar-los en moments on la informació és densa i la necessitat de processar-la és molt gran, perquè ens ajuda a concentrar-nos.

- Es poden aprofitar com un canal a través del quan les persones accedeixen a nivells més alts d’alfabetització visual

- Són instintius i poden ser un bon aliat del pensament intel·lectual.

Potser perquè sóc d’educació especial i moltes vegades l’alumnat amb el que treballem té dificultats de comunicació, però sempre m’ha servit molt observar què dibuixen els infants i que volen dir o representar, els seus dibuixos acostumen a ser molt projectius, I jo també he fet servir dibuixos per comunicar-me amb ells, sobre tot amb l’alumnat TEA (són pensadors visuals).

Bon dia!

els dos vídeos m'han semblat un inici prometedor i inspirador per sentar unes bases sòlides de per què és important canviar el paradigma d'ensenyament -aprenentatge . Situar la imatge, el pensament visual i visible en el lloc que li hauria de correspondre, acompanyada d'un trencament d'esquemes (fer gargots no deixa de ser una activitat íntima i un pont entre l'estímul extern i el nostre pensament)sobre la representació, és clar.

El primer és revelador, doncs mostra una forma de treballar que implica moltes de les competències de les que tant se'ns bombardeja a ensenyament: treball en equip i en col·laboració, comunicació espont+ania d'idees, la importància del procès en el projecte ( i en qualsevol acte creatiu), la necessitat d'aprendre a simplificar (destriar el gra de la palla) i la comunicació efectiva. Tot això fent gargots entre tots en una superfície suficientment ample, física, visible i matèrica sobre un repte o problema, genial.

La Sunni Brown ens dona dades significatives (s'agraeixen, doncs l'aval d'estudis d'evidències hauria de ser un pilar per plantejar qualsevol estratègia pedagògica) d'allò que sempre hem sospitat i que ja havien parlat alguns teòrics de la pedagogia artística com Eisner, en aquest cas del dibuix, o el gargot, espontani.

En quan a la pràctica a l'aula, no faig dibuixos mentre explico conceptes relacionats amb educació artística perquè tinc una pissarra digital que és un gra en el ...Hauria d'entrar uns vint minuts abans per porder-la preparar i , per fer quatre guixots, no em compensa...em roba l'espontaneïtat. Desgraciadament no puc gaudir de la immediatesa de la pissarra de guix perquè l'han posada a un espai on la seva visualització per part de l'alumnat és complicada. No obstant sí que fem pràctiques de traç espontani en diversos formats perquè els nois i noies venen amb molts prejudicis i molt limitants sobre les seves pròpies capacitats creatives, sobre què és dibuixar, sobre la creativitat...També explico i els faig fer mapes visuals dels conceptes explicats. Observo molta rigidesa en el jovent, també en com tracten aquests temes alguns docents amb els meus fills (que són petits). Hi ha una visió sobre l'expressió i la creació, les capacitats artístiques o comunicatives molt errònia, les conseqüències les paga l'alumnat desgracidament. Afortunadament hi ha docents que s'interessen i cultiven una ment oberta i noves propostes per millorar l'ensenyament aprenentatge.

El mòdul ha estat enriquidor, moltes gràcies.

Hola,

Sobre el primer vídeo molt més cientific ens ha explicat les tres formes que el nostre cervell processa les imatges. Primer la part ventral reconeix el objecte , el sistema dorsal ens la col.loca en el espai i la tercera el sistema límbic li dòna una emoció.

Amb aixó tenim per que una imatge perduri haurà d'haver una emoció darrere. Per que un aprenentatge sigui durador hem d'apelar a les emocions. Per aixó a l'hora de presentar un nou aprenentatge hem de sorprendre als alumnes, buscar que aquella experiencia pugui perdurar en el temps.

El segon vídeo ( Sunny) ens ha parlat del valor del gargot. Moltes vegades quan els nostres alumnes fan gargots a l'aula els penalitzem, no tenen cap tipus de valor. Segons Sunny aquests gargots ens ajuden a organitzar la nostra ment.

Respecte amb aquest últim vídeo aquest últim any amb els alumnes de cicle incial ( sobretot el grup de segon) utilitzava els gargots , o dibuixos ràpids que els hi deia als alumnes, per a resoldre problemes matemàtics.

Els hi feia dibuixar el problema de forma ràpida per ajudar-los a comprendre ja que era un grup que no els entenia. Va funcionar bastant al moment que els dibuixaven, feien els seus gargots , acabaven entenen aquell problema.

Hola,

sóc la Núria Flores i m'han encantat tots dos vídeos. Mentre que en el primer vídeo Tom Wujec ens parla de la importància de tot allò visual per aprendre (animacions, gràfics, etc) i de com el cervell crea diferents models mentals quan hi ha un descobriment; en el segon vídeo, Sunni Brown se centra en la importància dels gargots, dels quals fins ara sempre n'hem tingut una visió negativa.

Primerament, Tom ens explica com la imatge entra pels ulls ( en què el cortex fa una primera interpretació com si fos un esboç, una figura simple) i després el cervell redirigeix aquesta informació a moltes altres parts del cervell per crear molts més significats; per començar, el sistema ventral detecta alguna cosa i s'activa quan li donem una paraula, després el sistema dorsal s'encarrega de col.locar-la en l'espai i, finalment, el sistema límbic, és la que ens fa sentir i ens fa tenir reaccions emocionals. Així doncs, segons Tom, la combinació d'aquests tres sistemes ajuda a crear significats de maneres molt diferents. Per aquest motiu, Tom diu que perquè les imatges siguin poderoses i significatives calen tres components:

1. fer una explicació clara, visualitzant-la

2. fent la imatge interactiva

3. fent la imatge persistent.

Segonament, Sunni, també dóna importància a allò visual, concretament, als gargots, ja que quan fem gargots tenim un impacte fort en la manera en què processem informació i la manera en què solucionem problemes. Però Sunni emfasitza en el fet que fins ara el verb gargotejar o fer gargots sempre ha estat molt mal vist per la societat i que fins ara ha tingut unes definicions amb connotacions negatives com ara fer una cosa de poca importància, no fer res, etc; quan en realitat el fet de fer gargots és una eina molt potent que ens ajuda a concentrar-nos i a percebre molt millor la informació verbal; o sigui, que quan fem gargots estem molt més receptius i més concentrats que quan no els fem ja que uneix les 5 maneres d'aprenentatge (cal dir que normalment per aprendre se'n necesisten dues o una més la part emotiva; aquestes quatre maneres d'aprendre són la visual, l'auditiva, llegir i escriure, la kinestèsia i la part emocional) i per aquesta raó, Sunni pensa que fer gargots no hauria d'estar prohibit o penalitzat, sinó al contrari, que és una eina molt útil per aprendre; i ara m'he recordat a mi mateixa com a professora haver cridat l'atenció a alumnes per fer gargots mentre els hi explicava alguna cosa, ja que jo pensava que no em seguien l'explicació; doncs resulta que era al revés!!! Ho tindré en compte quan em torni a passar!!!

Bon dia a tothom,

Els dos videos els he trobat molt pràctics i aleccionadors. Però sobre el primer d'ells, el del Tom Wujec, se m'aixeca el dubte sobre els deficients visuals. L'ull és substituït per un altra tipus d'òrgan sensorial? Suposo que més endavant ho podrem veure, De partida no m'agraden les exclusivitats d'èxit que marginen part de les persones per la raó que sigui.

En quant al video de la Sunni Brown m'ha agradat molt perquè clama per la no castració de 'garabateo' en cap àmbit de la vida. Des del punt de vista de mestre, ja que posen sobre la taula un munt de mètodes perquè l'alumnat tregui el millor d'ells i d'elles, em sembla molt bé deixar que les criatures s'expressin i construeixin la realitat de la manera més pràctica i correcte possible.

Fins aquí el meu comentari,

Gràcies i salutacions,

Xavier.

​

Molt interessants ambdós vídeos. El primer, el d'en Tom Wujec, sembla més analític en quant a com processem el significat de les coses. M'agrada com esclareix la forma que té el nostre cervell de percebre, interpretar i donar significat a les coses. És quelcom que no hi havia pensat mai i realment ens dóna una perspectiva de com de desconegut és encara el nostre cervell. Malgrat tot, sembla com si fos un edifici d'oficines on cada oficina té una funció diferent. I això ho explica molt bé en els tres sistemes que comenta: ventral, dorsal i límbic i com es combinen per a ajudar-nos a crear significat i persistència en allò que veiem o escoltem.

El segon, el vídeo de Sunni Brown, és encara més interessant per mi. Mai havia pensat en el perquè de quan fem gargots en un full (o fins i tot a les taules!!) mentre ens estan parlant i explicant alguna cosa. Sempre havia pensat que era una forma d'evadir-se d'aquella conversa. Com diu la senyora Brown en el vídeo, en les primeres definicions de Gargot, "perdre el temps".

De fet, el segon vídeo és el que m'ha fet reflexionar més. Les explicacions del senyor Wujec estan molt bé i són força entenedores, i està molt bé conèixer com el nostre cervell interpreta i dóna significat al món que ens envolta. Però no ho veig de primera utilitat com sí ho són les explicacions de Sunni Brown sobre els Gargots. Des de ben petits, malgrat creure en l'escriptura natural, dirigim als infants cap a un món sense tants gargots i més línies amb "sentit i significat". No els deixem gaire espai a la imaginació, a la lliure expressió mitjançant els gargots i, sovint, els esborrem aquests grafismes perquè no fan el què esperem (o volem o pretenem) que facin. Tal vegada caldria deixar-los una mica més lliures i mirar-nos els seus gargots, veure què ens volen dir, com s'expressen i observar com aquests gargots evolucionen a la vegada que evolucionen ells/es en coneixements i destreses.

Hola a tothom!

M´han semblat molt interessants els dos vídeos TED. Tots dos tenen en comú la importància de les imatges com a precursora de les idees i l´aprenentatge significatiu.

El primer, de Tom Wujec, ens explica de forma científica i entenedora com funciona el cervell a través de varis processos interns. Hi ha tres centres al cervell que quan s´activen donen com a resultat la creació de significat en formes diferents. Aquests sistemes o centres són: El ventral (reconeix que és cada cosa), el dorsal ( ubica l´objecte a l´escenari físic) i el límbic (reacció emocional.).

Les imatges significatives combinen els tres centres d´aquesta manera s´obtenen idees clares, interactives i persistents.

A nivell professional ens fariem entendre molt millor com a docents i l´alumnat seria capaç de donar resposta a diferents problemes així com augmentaria la seva memòria, ja que, s´ha creat una persistència visual.

El segon TED de la Sunni Brown, m´ha sobtat i l´ha donat un gir al que jo he viscut i com entenia els gargots.

Quan era alumna em van penalitzar el gargot i ara de gran encara em surt en algun claustre, ara entenc perquè!!

A nivell professional els infants poden utilitzar el gargot com a eina per pensar i recordar; per resoldre problemes creativament i per desenvolupar la part més artística. Això està demostrat per la Sunni Brown perquè quan les persones aprenem, per retenir la informació necessitem quatre formes: visual, auditiva, lectoescriptora i kinestèsica, per interioritzar la informació necessitem dos i utilitzar almenys una amb una experiència emocional. Els gargots impliquen les 4 al mateix temps!! És fantàstic!!

Com a conclusió, m´han semblat interessants, útils i pràctics els dos vídeos.

Cal com a docents treure el màxim partit a les imatges, fer vissible l´invissible i no prohibir els gargots, al contrari incentivar-los en moments on la informació és densa i difícil de processar.

Gràcies a tothom per les reflexions enriquidores i desitjo que les meves també ho siguin!!

Patricia

Tots dos vídeos em van semblar molt profitosos i interessants, tot i que el de la Sunni em va agradar molt. Va ser més dinàmic, tot i que tots dos anaven rapidíssim i calia anar-se aturant per prendre notes (alguna companya també ho ha comentat).

Personalment, veig el TED de Tom Wujec com un recurs per poder fonamentar cert comportament del cervell que crec que cal conèixer com a docents, ja que ens cal saber com el cervell aprèn per tal de facilitar-ho amb la nostra pràctica a l'aula. Com a resum em quedo amb que cal que ens esforcem com a docents per fomentar l'ús i la creació d'imatges per activar els diferents centres de processament del cervell per tal de permetre la creació de significats diferents, per augmentar la memòria, per ajudar a clarificar idees i per capturar (i mantenir) l'atenció.

D'altra banda, el TED de la Sunni, com he dit abans em va encantar, ja que em va fer replantejar la necessitat de fer i utilitzar els gargots!! Vaig "al·lucinar" de com la cultura ens ha reprimit la seva utilització i és ERRONI! Estem negant un instint innat! En resum, vaig veure que per facilitar l'aprenentatge, retenir informació, apropiar-nos-en i poder-la utilitzar ens cal presentar la informació mitjançant diferents (almenys 2) modalitats: visual, auditiva, lectoescriptora i kinestèsica. I, a més, cal incloure l'experiència emocional. Per tant, a través del gargot, es desenvolupa l'activitat artística, s'ajuda a processar les informacions i es permet accedir a nivells més alts d'alfabetització visual. Així que ja ho sabem! A GARGOTEJAR!

El primer vídeo ens diu com el cervell treballa, i ens diu com el cervell crea significat si les nostres explicacions estan acompanyades per imatges, i encara molt més si aquestes imatges tenen color i són interactives. I es gravaran a la memòria si aquestes imatges són persistents.

I com es pot arribar a crear el pla estratègic d’una empresa utilitzant visual thinking, ja que tothom es pot sentir molt més involucrat doncs poden quedar plasmades millor les idees de tothom.

En el video de la Sunni Brown defensa la importància dels gargots, i explica com fins ara els gargots havien sigut molt mal vistos. Una persona que feia gargots es veia com una persona que perdia el temps, que no estava concentrada quan realment ara s’ha demostrat que no és cert. Un alumne que fa gargots a classe moltes vegades ho necessita fer per estar més concentrat i atent al que es diu. Fer gargots és un camí per processar la informació i resoldre problemes.

Hola!

Els dos vídeos m’han permès relacionar diferents idees així com descobrir-ne de noves.

Del primer m’ha cridat l’atenció com explica de manera tan planera el funcionament del nostre cervell i en concret com donem significat a allò que ens envolta. El sistema límbic, dorsal i ventral ens permeten donar significat a allò que els nostres ulls capten i en concret com s’activa el sistema límbic davant moviment, color ...

Wujec exposa la importància de aprofitar aquest fet com a eina per a millorar la comprensió, ho anomena crear imatges significatives:

- les imatges ens ajuden a clarificar allò que volem comunicar

- utilitzar imatges interactives permet captar l’atenció més fàcilment

- els imputs visuals creen una anomenada persistència visual, cosa que ho fa més fàcil de recordar

En el següent vídeo m’ha impactat la seva explicació vers la concepció social dels garagots i l’ús que s’ha fet al llarg d’aquesta paraula. Trobo interesant com explica la visió negativa que el món de l’educació té del fet de dibuixar a l’aula, és cert que des de petit donem més valora al llenguatge oral i escrit que no pas als dibuixos que realitzen els infants.

M’agrada el fet de concebre el dibuix com a marques que ens ajuden a pensar, a memoritzar i a mantenir l’atenció. Aquesta concepció és fàcilment aplicable a l’educació i a banda incorpora les modalitats que ens permeten processar la informació, aspecte important en els processos d’aprenentatge. El llenguatge visual ens permet incorporar les 4 modalitats en una sola situació.

Sí, i tant que hi ha relació!!!

Moltes gràcies per la teva aportació, molt interessant!!!

Bona tarda,

He trobat les dues xerrades són molt interessants, encara que n'he tret més profit de la de la Sunni Brown.

La d’en Tom Wujec m’ha quedat més la part de com crear significat: 1. Fer idees clares visualitzant-les // 2. Fer-les interactives // 3- Fer-les persistents. I el fet que això es pot aplicar també en la solució d'alguns problemes.

Però, com he dit, m’ha impactat més la de la Sunni, perquè ha fet que el meu pensament anés al mateix temps que anava escoltant «de visita» a moments a l’aula i a diferents reunions. Havia sentit a parlar dels canals de rebuda d’informació, visual, auditiu i cinestèsic, i m’ha cridat l’atenció la lectoescriptura com una modalitat per a retenir informació. I que s’hagin de fer servir almenys dos, o una juntament amb l’experiència emocional. En el tema de la lectoescriptura, jo em concentro molt més si a mida que escolto, vaig prenent apunts del que sento, de fet en els dos vídeos ho he fet, així que quan ho he escoltat, se m'ha barrejat l'experiència emocional.

En quant al garbuix com a estratègia de concentració, vaig un pas més enllà, i us comento el que fa un alumne nostre, nou d'aquest curs. Ell, per estar concentrat a classe, necessita estar escoltant amb plastilina a les mans, i va creant personatges. I està atent. No es ben bé el mateix, però crec que podria haver-hi una relació, oi?

Bon dia,

Sempre resulta interessant tenir explicacions fisiques, científiques, per entendre millor la nostra manera de percebre i interpretar el món. Honestament m’ha semblat molt més interessant el TED del Tom Wujec, m’he parat varies vegades per poder prendre nostres però basicament el concepte que explica es resumeix en com les imatges prenen significat a partir de la claredat visual, si són interactives i persistents. Entenc que aquest anàlisis es recolza bé amb el canal virtual. Intento emportar-me la idea al que em plantejo en el món dels objectes i en la teoria preceptiva de Merleau Ponty però així de primeres se m’escapa. A veure si amb aquest curs acabo relacionant-ho d’alguna manera.

Pel que fa al TED de Sunni Brown em quedo amb el gràfic que il·lustra tot el talk de com els esbossos espontanis ens ajuden a pensar. En la meva acció personal diria que aquest tipus d’esboss més que a pensar, ajuda a estar concentrat. En el procés de creació per mi dibuixar és pensar, plasmar una idea físicament encara que sigui esquemàtic o bidimensional. Crec que ambdos processos són diferents. En síntesi però acabo coincidint.

Resulten dos videos molt interessants; el de Tom Wujec, de caire més teorico científic, ens explica com el nostre cervell crea significats a partir del sistema ventral, dorsal i límbic. Ens aporta exemples com el del grup de treball cooperatiu davant la pissarra gegantina plena de gargots, que és la forma de trobar solucions als problemes i compartir el coneixement. El més important per a mi és la constatació que l'aprenentatge, per ser efectiu i real, ha de ser cooperatiu, ja que compartir el que s'ha après entre tots, és la millor forma d'aprendre. Metodologies com l'ABP, aprenentatge basat en projectes que apliquem avui dia dins l'aula, és l'extrapolació de les metodologies de treball emprades des de fa més de 100 anys en diferents camps com l'agricultura primer i l'empresa privada després.

El segon video, el de Sunni Brown, m'ha agradat més en ser més objecte dels meus interessos com a docent. Sempre s'ha percebut el gargot de forma pejorativa, si més no durant les classes, encara que siguin d'allò més creatius i artístics, i els relacionem amb manca d'interès i no sempre és així. Una vegada vaig llegir que els dibuixos que fem mentre parlem per telèfon, si més no quan eren amb cable i fixos, donaven moltes pistes als psicòlegs sobre el nostre estat o personalitat.

De fet, jo mateixa solc fer aquests dibuixos però en cap cas implica desatenció davant la conversa, és com una necessitat. I el mateix passa a alguns alumnes. Que dibuixin no vol dir que no ens escoltin ni que tinguin desinterès per la matèria. Al capdavall, què és fer un esquema? un recurs gràfic, amb colors si pot ser, per poder memoritzar més fàcilment el tema. Avui dia, els adolescents són multitasca, un perfil originat pel fet de ser nadius digitals, fet que considerem negatiu però que també té una part positiva.

Aquest curs passat, amb els alumnes de 1r d'ESO vaig realitzar una experiència relacionada amb el pensament visual: havien d'escriure un conte adaptat d'un clàssic i després "dibuixar-lo" amb icones, imatges pròpies (fotos o dibuixos) i fletxes a mode de connectors. La resta havien d'esbrinar quin conte era. Els costava començar, per això havien de partir de 5 paraules clau i desenvolupar-lo. Els resultats van ser bons, alguns extraordinaris. I molt divertit.

Veient aquest dos vídeos, tant en Tom Wujec com la Sunni Brown, utilitzen recursos visuals per a poder resoldre problemes. En tots dos vídeos es veu el progrés que ha patit el concepte “gargot” i la seva evolució històrica fins l’actualitat, entès com imatges significatives.

Des d’èpoques anteriors a la nostra, l’ús del gargot ha estat prejutjat com a allò que fem els éssers humans quan ens avorrim o no tenim res a fer i, sembla, que culturalment i socialment està mal vist (dic sembla, perquè ja fa tems que utilitzo el recurs de fer gargots a classe amb alumnes disruptius per a que parin atenció auditiva i no trenquin la dinàmica de la classe -de moment m’ha funcionat, ara entenc perquè... fins i tot, aquest alumnes, al cap d’un temps s’han afegit a la dinàmica de la classe-).

Però, malgrat aquesta concepció, paral·lelament està sorgint una concepció molt diferent que té en compte una gran varietat d’avantatges, tant a nivell educatiu com empresarial, que sembla que està agafant empenta.

Segons Sunni Brown, fer un gargot implica activar diferents camps (visual, auditiu, lectoescriptura i el moviment corporal) que juntament amb l’experiència emocional ens ajuda a arribar a processar la informació i a la llarga, segons en Tom Wujec, arribar a la resolució de problemes (que actualment és el que interessa a les empreses) utilitzant la col·laboració col·lectiva i creant un model mental col·lectiu, en les que es basen les noves tecnologies i les noves dinàmiques educatives.

Personalment, crec que el que més m’ha impactat és la visió de futur que se’ns presenta: on l’educació és vista com allò gris, sense emoció, sense res que cridi l’atenció als alumnes, sense motivacions, i pot arribar a ser llenços en blanc que cada alumne pot anar omplint del color i el dibuix que la seva ment representi. Per tant, sobre un camí ple d’oportunitats on l’ús de la creativitat estigui reconegut a tots els nivells, inclús social i culturalment, on espero formar-hi part activa dia a dia, alumne per alumne.

En el vídeo de Tom Wujec sobre les 3 formes que la ment crea significat; per a mi les idees principals són:

-Que per ajudar a crear significat necessitem el sistema ventral (detector), el sistema dorsal (ubicació espaial) i el sistema límbic (és la part que sent a través de l’emoció)

-Que perquè nosaltres poder crear imatges significatives cal que utilitzem 3 components: idees clares que podem visualitzar, fer-les interactives i que siguin persistents.

D’aquest video m’ha agradat molt la part que feia d’exemple el jefe assegut i els membres de l’equip visualitzant un problema en una enorme paret i tots interactuant i treballant en una mateixa problemàtica per resoldre-la (treball en equip que pot perdurar molt més i veure diverses idees per resoldre problemes)

Aquest exemple podria ser una metodologia de treball cooperatiu i de gran grup d’aula per treballar en un projecte o en una tasca a resoldre.

Sobre el vídeo de la Sunni Brown sobre els gargots/gargotejar m’ha impressionat molt aquest vídeo, realment mai m’havia plantejat aquest tema, crec que té molta raó que d’aquesta paraula li veiem sempre la part més negativa (perdre el temps, no fer res,..) i la veritat que m’ha agradat molt el que ha explicat.

M’he quedat amb la idea que el gargotejar és una eina poderosa, però sobretot amb nova la definició que ha fet: Gargotejar: marques espontànies que ajuden a pensar, que és una estratègia per no desconcentrar-nos. I per a mi el més important a nivell educatiu, que els gargots inclouen les 4 modalitats d’aprenentatge (auditiu, visual, lectoescriptor i Kinestèsic ) amb la capacitat de mostra emocions.

Amb el que ens explica, jo he fet memòria d’alguns anys enrere demanàvem els apunts dels alumnes sense que tinguessin cap tipus de dibuix i el “màxim de nets i polits” i m’ha creat el dubte de que potser ens equivocàvem??!! I també jo que faig codocència en algunes matèries quan veiem un alumne que fa dibuixets/gargots li diem que no està escoltant/o treballant i potser també ens equivoquem? ?!!🤔

Els dos vídeos són molt diferents. Un més científic i un altre més pràctic.

A mi m'ha agradat molt el de la Sunni. Realment és molt comú pensar que quan un alumne, company o interlocutor està dibuixant mentre tu parles, no està prenent atenció en el que dius.

M'ha sorprès pensar que realment el que estàs fent és no desconcentrar-te.

De tota manera, imagino que hi ha dibuixos i dibuixos. Una cosa és estar fent dibuixos "relacionats " amb el concepte que estàs escoltant o fins i tot abstractes, i l'altre és quan un alumne està dibuixant cors a l'agenda. Dubto que en aquests moments estigui intentant seguir millor el fil de l'explicació.

Sí que penso que fer dibuixos ajuda molt a clarificar el que estàs treballant. Precisament, des de l'òptica dels problemes de ciències, és una de les coses que sempre demano als alumnes: el dibuix que planteja el problema. Fins hi tot té una part de la nota, ja que ajuda a situar la ment en el que t'estant demanant.

Els dos vídeos m'han semblat pràctics i molt interessants.

És molt interessant la manera en la qual el cervell crea significat. Tom Wujec explica de manera molt clara com visualitza el cervell, per mitjà de tres parts: el sistema ventral (que reconeix què és cada cosa), el sistema dorsal (que el situa en l'espai) i el sistema límbic (que ens fa reaccionar al que veiem). Els tres ajuden a crear significat.

Construïm un significat quan veiem, per un acte d'integració visual. Per tant, és important dibuixar per a solucionar problemes del món actual i crear significat; aquest procés implica: 1.Construir idees clares visualitzant-les, 2.Fer-les interactives i 3. Fer-les persistents en la memòria.

En el vídeo de Sunni Brown descobrim la importància i utilitat dels gargots (doodles o garabatos) malgrat la creença en contra seva durant segles, creença a erradicar, sens dubte. El gargot és una eina poderosa que ajuda a pensar, a retenir la informació, estratègia que evita desconcentrar-no si que ajuda a resoldre problemes de manera creativa i a processar la informació.

A més els gargots involucren els 4 estils d'aprenentatge: visual, auditiu, lectoescriptor i kinestèsic, amb la possibilitat d'una experiència emocional. Són innats i hem d'usar-los a les aules.

D'aquí podem veure la importància del dibuix com a eina bàsica en el procés d'aprenentatge.

En la meva experiència personal, en les meves classes intento fer dibuixos per a aclarir algunes idees o conceptes de manera puntual, però no de manera habitual. Potser, després d'aquest curs, utilitzaré aquesta eina dia a dia.